La pintora: Assumpció Mateu ART AMB LES MANS

L'artista Assumpció Mateu fa dialogar la seva obra de fa 30 anys amb la seva sèrie recent 'Boscos cremats'.

La pintora Assumpció Mateu (Girona, 1952) assumeix el repte de confrontar la seva pròpia obra, separada per tres dècades de diferència, en l'exposició Presons íntimes, que es pot veure a l'Espai Volart de la Fundació Vila Casas. Es tracta d'un diàleg en el temps que posa de manifest que sovint les inquietuds més profundes dels artistes es mantenen intactes
http://paper.avui.cat/article//cultura//147880/incendi/pictoric.html



Art amb les mans
Són teles que Assumpció Mateu realitza bàsicament amb les mans, amb pigments de colors terrossos i negres, carbonet i també materials recollits en el lloc de l'incendi. Curiosament les terres calcinades acaben tenint uns colors intensos dins de l'espectre càlid, que recorden espècies com el safrà o el pebre vermell. És la conseqüència del pas d'un foc destructor però també purificador. Aquesta integració entre natura i pintura és crucial en l'obra d'Assumpció Mateu, que es considera una pintora "paisatgista": "Sempre m'he sentit molt integrada en la natura, en el sentit que acaba sent un reflex del meu estat interior".




Presons íntimes. ESPAI VOLART. AUSÌAS MARCH, 22. BARCELONA. FINS AL 7/2
www.assumpciomateu.com/

EXPOSICIÓ: La Modernitat

La Fundació Joan Miró presenta Modernitat americana, una mostra patrocinada pel BBVA i comissariada per Sarah Newman i Sarah Cash, conservadores de la Corcoran Gallery de Washington.

L'exposició presenta més de 100 obres d'artistes americans des de finals del segle XIX fins a les portes del segle XXI. A partir dels paisatgistes i els artistes que van treballar sota la influència de París, fins a l'expressionisme abstracte o encara la fotografia -que té un pes específic en les col•leccions de la Corcoran Gallery-, proposa un recorregut que ajuda a comprendre millor l'evolució de l'art modern als Estats Units fins al moment actual.Entre els artistes presents a l'exposició podríem destacar George Bellows, John Singer Sargent, Arthur Davies, Marsden Hartley, Joseph Cornell, Thomas Hart Benton, John Sloan, Edward Hopper, Milton Avery, Mark Rothko, Willem de Kooning, Cy Twombly, Richard Diebenkorn, Martin Puryear i Robert Mangold.

EXPOSICIÓ Ródtxenko: La construcción del futur.

‘Construcció del futur’, el viatge d’anada i tornada a la pintura de Ródtxenko

La Pedrera acollirà fins al 5 de gener la major exposició que mai s’ha fet a l’estat dedicada al cap del constructivisme rus, Aleksandr Ródtxenko. Més de 250 obres del pintor entre les quals hi ha, a més dels seus famosos collages fotogràfics en col·laboració amb el poeta Vladimir Maiakovski en un apartat específic, figurins de teatre i escultures mòbils.
Ródtxenko va ser un artista complex i una de les principals figures de l’avantguarda russa del segle XX. Va ser un pioner en l’art ‘sense-objecte’. A l’exposició s’inclouen tres obres considerades el manifest de l’’anti-pintura’. Tres quadres de color vermell, groc i blau. També hi ha una gran varietat d’objectes: cartells, embalatges, diaris, il·lustracions en revistes, anuncis a color...
El recorregut que segueix l’exposició és cronològic i comença amb el 'fauvisme', entre els anys 1912 i 1914. El ‘cub-futurisme’ ve una mica més endavant. Dibuixos i tintes xineses fets amb regles i compàs cap al 1916. Continua amb quadres de combinacions cromàtiques i de quadrats i cercles del 1918, després la seva etapa plenament constructivista per acabar tancant amb el retorn de Ródtxenko a la pintura els anys 40.

Aleksandr Ródtxenko

Aleksandr Mikhàilovitx Ródtxenko (En rus Алексáндр Михáйлович Рóдченко), conegut com Aleksandr Ródtxenko, (Sant Petersburg; 5 de desembre de 1891 - Moscou; 3 de desembre de 1956); escultor, pintor, dissenyador gràfic i fotògraf rus, va ser un dels artistes més polifacètics de la Rússia dels anys 20 i trenta. Va ser un dels fundadors del constructivisme rus i va estar casat amb la també artista Varvara Stepànova.
Cap de files del constructivisme rus, pioner de la fotografia soviètica i dissenyador gràfic, Ródtxenko (1891- 1956) estava convençut que la revolució socialista s'havia d'estendre al camp de l'art i arraconar la pintura de cavallet

Biografia
Ródtxenko va néixer a Sant Petersburg, la seva família es va mudar a Kazan el 1902 i va estudiar en l'Escola d'Art de Kazan, on impartien classe Nikolai Feixin i Georgui Medvédev, i a l'Institut Stroganov de Moscou. Ell va fer els seus primers dibuixos abstractes, influenciat pel Suprematisme de Kazimir Malévitx, el 1915.
L'any següent, va participar a "The Store", exhibició organitzada per Vladimir Tatlin, qui va exercir una gran influència en el seu desenvolupament com artista. Ródtxenko, com molts membres de l'avant-garde, es van alinear amb els bolxevics, que el van nomenar Director de l'Oficina del Museu i del Fons de compres el 1920. Va ser el responsable de la reorganització de les escoles d'art i dels museus. Entre 1920 i 1930 també va impartir classes a l'Estat Superior de Tallers d'Artistes-Tècnics.
Ródtxenko va tornar a pintar a la fi de 1930 i va parar de fotografiar el 1942, produint quadres expressionistes abstractes en els anys 40. Ell va continuar organitzant exhibicions de fotografies per al govern durant aquests anys. Va morir a Moscou el 1956.


"Destruïu, sigueu creadors, no tingueu por de perdre el que sigui, perquè l'esperit destructor és un esperit constructor i la vostra processó revolucionària us donarà la força de la inventiva creadora i brillant que serà la via de la creació de la revolució, la vostra via". Són paraules d'Aleksandr Ródtxenko (1891-1956), escrites a la revista Anarquia el 1918, en plena consonància amb la Revolució Russa.

El constructivisme va néixer a Rússia el 1920. Va ser una pintura molt espiritual i estètica. No pretenia ser un estil artístic sinó l’expressió d’una convicció política (el marxisme).
Buscava una estètica que fos el reflex de l’època de la mecanització. Defensa un art al servei de la revolució i del poble. Reivindica l’eliminació de la distinció entre les arts.
La pintura i l’escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l’arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques ind
A redós de la revolució russa de l'any 1917, una colla d'artistes van creure en la possibilitat de crear un nou art que canviés per sempre més la visió de l'home. En el naixement d'aquell nou art, hi va jugar un paper definitiu Aleksandr Ródtxenko (Sant Petersburg, 1891-Moscou, 1956), un artista que es va entestar a fusionar l'art en la vida. Ródtxenko va signar la defunció de la pintura de cavallet, que considerava inútil per a la gran majoria de la societat, i en contraposició va donar un impuls gegantí al constructivisme, la traducció més tangible dels anhels d'aquella colla d'artistes que es delien per un art integrat en la vida.ustrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari